econacionalitarisme

pensades i fets de Joan Pons Valls

Ens volen esclaus

with 2 comments

Poc després de l’anunciada desfeta en les eleccions del vint de novembre -gràcies Compromís per oferir-nos l’única finestreta que es pot obrir en l’angoixant mur-, l’Agència Tributària espanyola ens ofereix unes dades que venen a corroborar el que respira el carrer.

Resulta que tenim un 55,55 % dels assalariats que cobren un sou per sota els mil euros nets, una franja poblacional que des de fa temps té una tendència alcista sense aturador. Per territoris, les Illes Balears i el País Valencià comparteixen una taxa del 62% mentre que Catalunya es manté en un gens menyspreable 50,66%.

Si a aquests més de tres milions de submileuristes els afegim les precàries condicions laborals (inestabilitat, jornades eternes…) d’un bon percentatge de la resta de treballadors i l’aterridora xifra de més d’un 20% d’aturats, ja tenim el mapa d’uns Països Catalans extremadament indignes en una de les activitats centrals de les persones: la feina remunerada.

Però en aquesta fosca cartografia, encara s’hi pot observar un reducte, més o menys un de cada deu treballadors, que té unes condicions de treball dignes. Són els que treballen per a les administracions públiques, els constantment denostats funcionaris, els “privilegiats”, els que són objecte de caça i captura pels responsables d’uns governs que haurien de vetllar per a què la seva estabilitat, els seus horaris laborals, les seves retribucions, la seva dignitat en definitiva, s’estenguessin a la resta de treballadors.

El tracte, no ho oblidem mai, era treballar per a viure però els amos del món ens volen vivint per a treballar, totes les nostres hores buscant feina, treballant, estudiant bajanades per “reciclar-se constantment”, empassant-nos discursos capitalistes amb vernís intel·lectual i, el temps que resta, consumint productes o serveis.

El seu somni és aconseguir que ningú els pugui contrariar, que tothom acoti el cap davant el seu poder pseudodemocràtic, que les úniques relacions humanes siguin les laborals i les comercials. I ho volen aconseguir precaritzant tothom per a què tothom estigui penjant d’un fil, i així poder fer servir les tisores si algú gosa bellugar-se, reclamar els seus drets, i enviar-lo al fons de l’abisme.

Els seus darrers objectius, doncs, són clars i contundents: desmantellar el sector públic, eliminar la funció pública, el poblet gal on encara es pot respirar llibertat i dignitat.

L’assalt definitiu ha començat.

Advertisements

Written by econacionalitarisme

Desembre 1, 2011 a 7:40 pm

2 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. I quina solució planejes?

    Em sembla una mica fort que per a tu el poble gal sigueu els “pobres” funcionaris, … Hi ha molta gent a la privada que també està patint retallades i acomiadaments. I jo coneixo moltes empreses que els propis treballadors han preferit que els baixessin els sous però que no fotessin fora a ningú. M’agradaria saber si els funcionaris serien capaços de fer aquest pensament… mmmm…. ho dubto.
    Una abraçada.

    Mar

    Desembre 1, 2011 at 8:09 pm

    • ep Mar, quant de temps!

      La motivació d’aquesta entrada no era plànyer al funcionariat, ben al contrari, el que volia expressar és que els que són “pobres” -sense ironia i amb les dues accepcions- són una bona part dels que no ho són.

      Ara, em sembla que la teva intervenció és una mica injusta, ja que els que treballem a la Gene no hem tingut cap increment de l’IPC des del 2008 i des de fa més d’un any es retalla del jornal un 5% menys de mitjana. I això amb molt poques crítiques des del gruix dels funcionaris, que penso que han anat acceptant el sacrifici davant de la situació del país.

      En definitiva, SÍ a l’eliminació de “privilegis” antics d’alguns -com Muface-, a sancionar qui no compleix, a amortitzar llocs de feina que sobren, a seguir amb les retallades en el sou existents fins que la cosa s’arregli un poc però rotundament NO a l’externalització, a la privatització, a la precarització, al desmantellament del sector públic

      econacionalitarisme

      Desembre 2, 2011 at 6:35 pm


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: