Hi ha qui persegueix els somnis

Ple a l’Auditori de Barcelona per sentir el nou àlbum del Feliu Ventura Música i lletra. Els que vam ser a la sala Tete Montoliu vam vibrar amb la contundència de música i lletres de les noves i velles -com la sorprenent versió d’El que diuen els arbres- peces. El directe va excel·lir amb la veu del Feliu i les guitarres comandades per Borja Penalba, amb un bon complement de cordes -violí i cello-; escenari, so i llums també van lluir.

Del nou disc, cal dir que és un bon treball amb, com és normal, alguna cançó obviable, com ara la que “clou el meu cicle amb en Lluís Llach” (Cor polissó). En destacaria el record de la infantesa d’Història d’un sofà, la reivindicació de les oblidades sahrauis a Lluna de safrà, els aires lleugerament “quimiportetians” de Finalment, i la inquietant visió de Borja del paisatge de les nostres grans ciutats a Tràfic i trànsit (València, Perpinyà, Barcelona i Palma). I, evidentment, Torn de preguntes, una magnífica composició amb tota la força que requereixen els temps que estem vivint. No us perdeu el videoclip a www.youtube.com/watch?v=5QKdYuMLV5s

Endavant Feliu, ets una bona mostra de com ha de ser un cantautor del segle XXI.

2 comentaris

  1. ep joan, molt bé el post, impecable en l’escriptura i entusiasmant en el contagi!

    fins i tot algú indiferent amb en feliu li vindran ganes de sentir el disc! 😉

    salut i fins el 24!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.