econacionalitarisme

pensades i fets de Joan Pons Valls

Indignats en el país indigne

with one comment

Em perdonareu que, en una entrada dedicada al moviment del 15-M, no escrigui sobre el greu corporativisme demostrat pels diputats ni sobre les insultants propostes d'”aprofundiment democràtic” que ens proposen, ni de la consideració fictícia de que tota, tota la culpa és dels polítics i dels banquers, ni de la inexistent “extrema violència“, ni de certes actuacions policials indignes d’un estat de dret de debò, ni tan sols de la falta de mínima cultura democràtica dels que han intentat aturar un parlament.

Avui voldria destacar un parell de canvis essencials en el món reivindicatiu català que ens han proporcionat les mobilitzacions dels “indignats”.

Per primera vegada en molts anys, una protesta massiva ha respost fonamentalment a una motivació, diguem-ne, de supervivència individual en una societat capitalista avançada. La hipoteca que no es pot pagar, la baixada del propi nivell de vida, el treball precari dels que tenen tants estudis. Un individualisme embolcallat de reivindicació comuna que ha substituït el lideratge que fins ara exercien les reivindicacions ideològiques, col·lectives, “desinteresades”, motivades per una millora de la societat en conjunt.

Per una altra banda, al nostre país, l’anomenada Spanish revolution, evidenciada visualment per la gran presència d’escrits en castellà i la pràctica inexistència de banderes quatribarrades i estelades, ha trencat l’hegemonia històrica del sector de pertinença identitària catalana en el món de la mobilització, de la reivindicació social.

El moviment 15-M, doncs, ha donat visibilitat política a un sector de la població de baix perfil comunitarista i de pertinença identitària espanyola, que et trobes sovint arreu però que només s’havia vist actuar políticament quan vota cada quatre anys als socialistes o al PP -o, en bona part, no votant-. Aquesta gent, que ara enceten la seva participació política pública és una bona part del país realment existent i faríem bé des de l’econacionalitarisme de tenir-ho en compte.

Anuncis

Written by econacionalitarisme

Juny 28, 2011 a 8:34 pm

Arxivat a Democràcia

Una resposta

Subscribe to comments with RSS.

  1. Una part existent del país… però, existeix el país?

    Cristina

    Juny 30, 2011 at 2:56 pm


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: