econacionalitarisme

pensades i fets de Joan Pons Valls

Agosarada ignorància i malèfiques intencions

with 2 comments

Encara que ho pugui semblar no són dos nous grups que pugen a l’escena musical del país. Més aviat són noms que no desmereixerien gens als que, al ritme d’uns quants crítics musicals, reprenen per enèsima vegada el discurs del frau del rock català. Subvencions a dojo donades pel poder convergent, promotors d’un nacionalisme embrutidor que emmascarava una música mediocre. Aquestes són les consignes que definien aquells foscos norantes per a la història de la música catalana.

I, per posar la cirereta a la gran tesi, només els calia que apareguessin uns xicots mig barbuts però arreglats, ben pareguts, uns cosmopolites de cap a peus. I a més a més -segons aquests saberuts musicals d’amagades intencions o de supina ignorància- parlen de coses absolutament intranscendents, no tenen com a referent aquella “xusma” del rock català i que, ingredient bàsic per a ser objecte de devoció, “alliberen el pop cantat en català de qualsevol connotació política” . Que bé, els Manel i els Antònia Font ens han acabat arrodonint la tesi, han degut pensar.

Doncs no, senyors. No en teniu ni idea. Ni els Sopa de Cabra o els Sangtraït eren uns furibunds “indepes” –contràriament, els primers van protagonitzar una forta polèmica més aviat pel contrari, però i si ho haguessin estat, què?- ni els grups pop folk actuals tenen un discurs tan poc compromès. I tampoc van sobreviure a cop de subvenció sinó per l’assistència als seus incomptables concerts (22.104 al Sant Jordi de 1991, ni més ni menys) i per la venda dels seus discos (100.000 còpies de Ben endins), és a dir, per la seva bona música.

La clau és, senzillament, la persistència d’una llei històrica que com a pretesos militants relativistes hauríeu de tenir clara: el rock català i el pop folk actual responen a situacions musicals i socials diferents. Així que deixeu viure i reviure els nostres grups favorits d’ara, de fa vint o de fa trenta anys. És la història de la música del nostre país i vosaltres, amb les vostres “connotacions polítiques”, no la fareu canviar als que l’hem viscut i la vivim.

N.: escrit sota els efectes dels àlbums Els millors professors europeus i Ben endins

Anuncis

Written by econacionalitarisme

Març 12, 2011 a 7:38 pm

Arxivat a Música, No anem bé

2 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. Fote’ls-hi canya, Gorillo!

    gorilla

    Març 16, 2011 at 11:10 pm

  2. Ben endins… i ben dit!!

    jordiarmadans

    Març 25, 2011 at 12:29 am


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: