econacionalitarisme

pensades i fets de Joan Pons Valls

Carenejada nostàlgica pel Tibidabo

leave a comment »

Vallvidrera-Tibidabo-coll d’Erola-turó de Sant Cebrià-parc del Laberint d’Horta

Funicular a Vallvidrera Superior
temps de recorregut: 2 h 35
funicular, casa i biblioteca d’en Valentí Almirall, restes “nostàlgiques” del Tibidabo dels setanta, vistes de Barcelona, arboços

 

L’inici de l’excursió és l’estació “superior” del funicular de Vallvidrera. Sortim i anem a la dreta per agafar el carrer de les Alberes. Quan acaben les cases, continuem per un camí asfaltat reservat exclusivament per a vianants, que ocupa l’antiga vorera de la carretera i està separat d’aquesta per una tanca de fusta. Damunt mateix tenim la mola imponent de la torre de Collserola …

0h 30: deixem la carretera per l’esquerra en un desviament que va cap al Tibidabo. Asfalt, en pujada. A uns tres minuts, passem per davant de la casa d’en Valentí Almirall i, a continuació, per l'”Antiga biblioteca Valentí Almirall (1923-2008)”. Tots dos edificis estan situats en el “Camí de Vallvidrera al Tibidabo”. Continuem pujant i en un no res ens endinsem en un recorregut ple d’elements evocadors de la infantesa, de la Barcelona dels setanta, en un escenari com és el parc del Tibidabo on hi ha encara nombroses coses que han canviat ben poc, com ara l’avió emblemàtic del parc, els “caballitos”, el tren de l'”Oeste” o la ciutat als nostres peus amb l’Observatori Fabra a primer terme. Aprofitant que, des del 2007, l’accés a l’interior del parc és lliure, anem de banda a banda del seu passeig central, tot passant per sota de la Torre de les Aigües de principis del segle XX.

0h 55: arribem a l’altra porta del parc, on hi ha un aparcament. Pel seu extrem esquerre baixa un corriol erosionat, que prenem. Després de cinc minuts de baixada per un bosc bastant farcit de brutícia, arribem a un camí ample, on hi ha una cruïlla. Som al coll de la Vinyassa o Vinassa (segons quina font consultem), que compta amb un pal indicador. Agafarem recte a dreta, per un corriol cap a la”Font de la Salamandra, Vista Rica i Can Borni”. Poc després hi ha una bifurcació, també amb pal indicador; aquí l’opció escollida serà també la dreta. En uns deu minuts sortim a la carretera, que seguirem a esquerra fins arribar en uns instants al coll d’Erola on s’ajunta amb la de l’Arrabassada. Creuem aquesta última i la seguim uns metres en direcció Barcelona (dreta). Trobarem un sender que s’endinsa al bosc per l’esquerra, per on continua el “GR 92  Mediterrani” i el “PRC 35 Carenejant Collserola”. L’agafem i, en cinc minuts arribem a una esplanada on s’hi aparquen els cotxes. Som a Vista Rica (1h  15), separats de la carretera per les cases d’aquest veïnat. A l’altre extrem del pla, deixem el GR, que pren direcció esquerra, i continuem pel PR, que puja per una pista que comença a la nostra dreta. Passem una cadena antivehicles. Alzinar amb roures. Ja en baixada deixem una bifurcació a la dreta i, en el següent trencall, seguim recte cap al “Turó de Sant Cebrià”, on arribem en uns minuts (1h 35), quan acaba la pista. No té massa aspecte de cim ja que està ocupat per una torre d’alta tensió i la vista és nul·la. Arboços i pins acompanyen les alzines. Tornem enrere fins a la bifurcació esmentada i seguim a esquerra, reprenent el PR. Baixem per una pista que té uns quants exemplars d’eucaliptus a la seva dreta.

1h 45: anem a sortir a una altra pista, que és l’actualment anomenat “Passeig de les Aigües”, nom que unifica les pistes antigament existents tot construïnt un mateix itinerari per tot el vessant barceloní de Collserola. Som en una cruïlla amb un pal indicador, on triarem seguir el passeig esmentat cap al “Portell de Valldaura i Torre Baró”. Als 15 minuts deixem un trencall a esquerra que puja al “Turó de la Magarola”, pel GR 6. Poc després deixem una altra bifurcació que va al “Turó de Valldaura” (cap a l’esquerra) i seguim per la pista que va de baixada.

2h 10: nova bifurcació, amb pal. Aquí deixem el “passeig de les Aigües” i ens desviarem a dreta cap al “Castell Fortí. Parc de les Heures, Parc del Laberint i Llars Mundet”. Poc més enllà nou trencall, on ara prenem a esquerra. La pista és més estreta i acaba on hi ha dues torres d’alta tensió. A partir d’aquí el descens és per sender.

2h 20: trencall que surt a l’esquerra i que duu en un moment al Fortí, que ignorem. La nostra ruta segueix baixant fins arribar al filat de la part posterior del recinte del parc del Laberint. En uns minuts arribem al primer edifici de la ciutat, el “Centre Educatiu Can Llupià”. Asfalt. Pel carrer dels Germans Desvalls sortim a l’entrada del parc del Laberint (2h 35), on comença el “GR 6 Romeu”, que hem anat seguint en l’últim tram.

Mapa utilitzat: Barcelonès ICC, 2006

Advertisements

Written by econacionalitarisme

febrer 17, 2011 a 8:47 pm

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: